Com hem vist, els nobles rebien unes terres a canvi de
jurar fidelitat al rei. Aquestes terres eren el feu. Podia ser transmès
per herència, però no podia ser comprat ni venut (propietat vinculada).
El feu constava de dues parts:
Ø La reserva
senyorial o domini estava constituïda per les millors terres, que el senyor
reservava per a ell.
Ø Els masos
eren parcel·les de terra que el senyor lliurava als pagesos lliures perquè
les cultivessin en benefici propi. A canvi d’aquestes terres, els camperols
havien de pagar al senyor unes rendes:
o
Una part de la collita de les terres treballades
pels pagesos (tasca)
o
El lliurament, un cop a l’any (primícia), de
determinats productes, com ara porcs, paons, gallines, fruites, hortalisses...
o
Una quantitat fixa de diners o productes (cens).
o
Treballar un temps determinat les terres del senyor
gratuïtament (corvees).
o
Pagaments per l’ús del forn, el molí, la ferreria, els
ponts o altres serveis (drets de monopoli)
o
Cobraments per jurisdicció (multes, impostos...)
Ø Al feu,
hi podia haver algunes parcel·les que eren propietat d’altres pagesos lliures (alous)
i que no implicaven cap relació de vassallatge, però si el pagament d’impostos.
Al feu hi havia uns béns comunals, com pastures o boscos.
Eren propietat exclusiva del senyor, que decidia en quin moment els camperols
podien caçar-hi o buscar-hi llenya.
D’altra banda, els pagesos havien de pagar a l’Església
un tribut, el delme, que consistia en una desena part de la collita. Tot
plegat feia que les famílies camperoles visquessin en condicions ben precàries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada