A la societat feudal, els pagesos eren la majoria de la
població (el 90%) i es dedicaven a l’agricultura i la ramaderia. Malgrat que no
tenien privilegis, en podem distingir dues situacions:
Ø Els pagesos lliures eren propietaris de la seva terra i podien disposar
lliurement de si mateixos: casar-se, abandonar el feu, dedicar-se a un ofici,
etc. Treballaven els masos de la
senyoria i, a canvi, pagaven rendes al senyor, però podien disposar de la resta
de la collita.
Ø Els serfs estaven totalment sotmesos a l’autoritat
del senyor. Per exemple, no podien abandonar el feu ni casar-se sense el seu
permís. Els serfs treballaven gratuïtament pel senyor cultivant les terres de
la reserva senyorial o fent les feines domèstiques. A canvi, el senyor els
alimentava i els mantenia molt pobrament. La condició de serfs passava de pares
a fills.
Els pagesos, lliures o serfs, havien de treballar
durament per sobreviure. El rendiment de la terra era escàs i per no exhaurir-la
practicaven la rotació biennal, anomenada
també rotació anyívola, perquè cada any es conreava la meitat de les terres i
l’altra meitat es deixava reposar (guaret).
Era una agricultura de subsistència, destinada bàsicament
a l’autoconsum (vivien del que
produïen). Els intercanvis eren escassos i els pagesos solien fer-se ells
mateixos les eines agrícoles i els productes que necessitaven. Poques vegades
compraven algun producte, com ara la sal i utensilis de ferro o coure.
Conreaven, principalment, cereals per fer el pa, que constituïa l’aliment bàsic. També plantaven
llegums (mongetes, cigrons...) i vinyes a les solanes. Als horts
abundaven les verdures i els arbres fruiters.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada