2.3 L’Església cristiana: els clergues



L’Església medieval, a més de posseir grans feus conreats per pagesos, tenien dret a cobrar el delme, impost per mantenir el culte i el clero.
L’organització de ‘Església seguia les pautes de la jerarquia feudal. A la cúspide hi havia el Papa, la màxima autoritat, que residia a Roma i governava un estat propi, els Estats Pontificis. Tenia els seus propis exèrcits, però no disposava de gaire poder militar. Ara bé, tenia molta influència: si considerava que un rei no es comportava adequadament, l’excomunicava, és a dir, l’expulsava de l’Església. L’excomunió era un càstig molt greu, perquè si un rei era excomunicat els súbdits quedaven alliberats del jurament de fidelitat.
 Per ajudar al Papa, es va crear el Sagrat col·legi dels Cardenals, encarregat, també, de l’elecció del papa.
La resta del clero es dividia en dues classes:
Ø Clergat secular: els caps eren els bisbes, que controlaven un territori molt extens anomenat diòcesi. Cada diòcesi comprenia diverses parròquies, on els sacerdots desenvolupaven les activitats religioses.
Ø Clergat regular: estava format pels ordres religiosos. Cada ordre estava encapçalat per l’abat o l’abadessa principal. Per sota d’ell se situaven els priors, superiors que dirigien els monestirs, on vivien els frares i els monjos i les monges

Organització de l’Església

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada